Semàntiques de fugida, poema 3
La Tempesta
D’un núvol el brogit
sobtat perdura
als últims versos
d’un Shakespeare traduït
de qualsevol manera.
Un vibratto constant.
Com crepitar de foc primer,
després, com si s’enfonsés
la llar.
Gràcies per llegir.
Camp de proves poètico-patètiques. De reflexions, reiteracions i dèries.
0 comentaris:
Publica un comentari
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Pàgina d'inici