diumenge, d’agost 20, 2006

De Dolle Brouwers

Amb en Kris i la seva dona, al bar de la cerveseria.

Quan vam decidir que anavem a Bruseles de seguida vaig pensar si seria viable anar de visita a la cerveseria dels Dolle Brouwers (literalment: els cervesers bojos). Primer havia de localitzar el poble on es trobava la fàbrica, Esen (no confondre amb Essen). El primer problema que vaig trobar era que no hi havia tren directe, i el segon, que només obrien dissabte i diumenge. Casualment ens ho haviem fet venir bé per arribar a Bruseles un dissabte, així doncs no quedava més remei que anar-hi el diumenge. Un problema resolt. El transport semblava més complicat, però un mail dels cervesers mateixos em va assegurar que el tren arribava a Diksmuide, població propera (a només 3 quilòmetres, que vam fer caminant, per espant de la noia de l'oficina de turisme). La sort estava de part nostre de nou, doncs a bèlgica, els bitllets de tren costen la meitat durant el cap de setmana (per trajectes d'anada i tornada).
Aquell diumenge ens vam llevar d'hora, vam anar a l'estació i vam comprar els bitllets. Ara només quedava preguntar per quin coi de via passava el tren, doncs hi havia més de vint andanes. Sortosament a la finestreta d'informació t'ho aclaren tot molt bé.
No podia ser, erem al tren (només un quart d'hora després d'haver comprat els bitllets) i teniem dues hores de viatge per endavant. Se'ns va fer curt i tot. El tren era força comfortable i estava bastant buit de gent. Diksmuide es un poble petit, comparat amb les capitals, però amb una plaça central molt maca, com de conte de fades, i atrau turistes bàsicament pel paisatge i per els museus dedicats a la primera guerra mundial, amb trintxeres incloses. Malauradament no vam tenir temps de veure-les. Vam anar cap a Esen a peu, per una carretera que tenia vorera i tot (i nosaltres que pensavem que hauriem de caminar per la vora de la carretera).
A Esen estava tot tancat (era diumenge) i no teniem temps de buscar un restaurant, era la una del migdia i la visita començava a les dues. Sortosament vam trobar un forn (amb colmado) on la botiguera ens va fer uns entrepans de Gouda que "s'hi cagava la vella" i això que no duien tomàquet. Vam tornar a la cerveseria on encara ens quedaven uns tres quarts d'hora perquè obrissin, ens vam acabar els bocates i vam fer fotos a tot arreu. (Fins-hi tot a un mercedes que tenia l'estrella canviada pel símbol de la cerveseria).
A quarts de dues va arribar la mare dels cervesers, ens va pregutar l'idioma i ens va dir que ens obriria per que poguéssim passar i seure (tot i que no obrien fins a les dues). I un cop a dins ens vam dedicar a veure l'album de fotos d'en Kris (el cerveser) i a fer fotos a tot arreu.
A les dues va començar la visita, en anglès. La Noe (la meva xicota) anava fent que si amb el cap, i quan, extranyat, li vaig preguntar si entenia alguna cosa, em va dir, "no, res" jeje, (jo li anava traduïnt).
Després de la visita venia la teca. Un paté boníssim marinat en la pròpia cervesa, i una copeta de cervesa ben tirada. I més, i més, però sense passar-se, que aquesta cervesa és forteta.
La nostra sorpresa va ser majúscula quan demanant la cervesa, la dona d'en Kris ens va sentir parlar entre nosaltres i mentre jo li demanava el que volia en anglès, em diu: "Hablais español?, así mejor" i vem continuar la conversa en catsellà. Resulta que havia viscut vuit anys a Tenerife i parlava español estupendament. La nota casolana la hi va posar un home que de sobte es va aixecar i, amb una veu preciosa i profunda, va començar a cantar una cançó popular local que la mare dels cervesers anava seguint amb el cap i els llavis. "Que bien cantaba el jodío".
En fi, ens ho vem passar molt bé. La única llàstima va ser que no anavem en cotxe, i per tant no vam poder comprar gaires cerveses. Però això no passarà la propera vegada, perquè hi haurà una propera vegada.

Gràcies per llegir.

dissabte, d’agost 19, 2006

La Grand Place (Grotte Markt) de Bruxelles.

Trobar-nos a Bruseles va ser tota una experiència per dues raons ben diferents. D'una banda, semblava impossible que ens trobéssim en un pais que no era el nostre, i se'ns feia estrany que s'hagués acomplert la profecia de feia poc més d'un any quan vam assegurar que un dia aniríem a Bèlgica a visitar la fàbrica dels nostres cervesers preferits. I d'una altra, se'ns feia estrany ser a Bruseles perquè ens hi sentíem com a casa. Vull dir, els edificis eren diferents (més a la parisenca) i els carrers indubtablement més nets i silenciosos (tot i que no hi faltaven les omnipresents caques de gos), però tot i això ens feia la sensació de no haver sortit de casa. Potser el fet que a l'hotel parlessin majoritariament castellà i fins i tot català també hi ajudava, és clar.
De fet, a Bruseles (i a Bèlgica en general) no hi ha gaires turistes si ho comparem amb destins típics com Londres, Roma, Venècia, Florència, Barcelona (uf) i daltres (per no mencionar els destins no europeus). Així que tot i ser-hi, els turistes no eren pas una massa que envaïa la ciutat, sino més aviat una presència gairebé imperceptible, excepte les comprensibles concentracions de personal al voltant de la "Grand Place" o "Grotte Markt" i els carrers circumdants.
Nosaltres no ens vam endinsar en el massiu món dels museus de la capital belga (bé, al de còmic si que hi vaig anar) ans vam preferir gaudir de la ciutat mateixa i dels seus plaers.

Gràcies per llegir.

divendres, d’agost 18, 2006

Bruseles

La Noemi i jo davant de l'Atomium


Ja fa uns quants dies que la meva xicota i jo vem tornar de les nostres vacances.
Aquest any sí. Hem pogut sortir de casa i després d'un intent frustrat (bàsicament pel preu dels vols) d'anar a Portugal, i de donar moltes voltes a la xarxa buscant destins, hem acabat a Bruseles.
Com se sol dir, "no hay mal que por bien no venga". Coneixent el nostre gust per la bona cervesa belga i pel bon menjar, i el meu interès pel còmic (allà li diuen Bande Desinneé) ens ho hem passat molt bé. Tant, que ja hi volem tornar, però la propera vegada en cotxe, per poder carregar bé de cervesa i formatge, i així fer ruta per tot Bèlgica, que encara hi ha moltes coses que no hem vist.

Al Delirium Café de Bruseles. Tenen una carta d'entre 2000 i 2500 cerveses.


Entre visita i visita ens deixavem caure pel Delirium Café, un local especialitzat en cerveses on qualsevol aficionat al.lucina. I els que no hi son aficionats, doncs també. Tenen una carta d'entre 2000 i 2500 cerveses, depenent de l'època i la disponibilitat.

Ho deixo aquí per ara. Més endavant ja us explicaré la nostra visita a la fàbrica del Dolle Brouwers (els cervesers bojos).

Gràcies per llegir.