Semàntiques de fugida, poema 5

Paz’l

Barcelona pot ser el paradís
d’un segle XX extint.
Deconstruït en centenars de formes
d’un caleidoscopi. El caminant
sorprèn en cada cantonada
una peça nova, distinta,
del trencadís.

Gràcies per llegir.

Semàntiques de fugida, poema 4

Foscars

Els records
com veus a les parets,
inútils les llums
a la penombra. Renego
d’obrir els ulls,
com els nens s’amaguen

rera la mà, invisibles.

Gràcies per llegir.

Semàntiques de fugida, poema 3

La Tempesta

D’un núvol el brogit
sobtat perdura
als últims versos
d’un Shakespeare traduït
de qualsevol manera.
Un vibratto constant.
Com crepitar de foc primer,
després, com si s’enfonsés
la llar.

Gràcies per llegir.

Semàntiques de fugida, poema 2

Dreceres

No era difícil apagar
les llums del món.
Escoltar les notes tristes
allargar-se en planys
profunds.
Però calia saber,
que el camí traçat
és només un
camí.

Si escollir era part del joc,
(si n'era part)
no importa.

Gràcies per llegir.