Portava unes setmanes esperant la visita de Benjamin Zephaniah, però a l'últim moment em va fer una mica de mandra anar a veure'l actuar. Tantmateix, com que sabia que era una oprtunitat única vaig fer un esforç i hi vaig anar. La meva xicota tampoc en tenia gaires ganes, tot just va arribar a casa de la feina que ja havia de tornar a marxar, i a veure un poeta, ni més ni menys. Però tots dos estem contents d'haver-hi anat.
La Kathy i la Isabel van introduir el poeta al públic de la biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, i després d'un diàleg entre la Kathy i en Benjamin (amb traducció simultània) va començar l'actuació.
El poeta anglès d'origen jamaicà és un autèntic mestre no només de la paraula ans també de l'escenari (a banda de poeta és escriptor de narrativa, teatre, profesor d'arts marcials, cantant i actor, entre moltes altres coses).
L'única cosa que em sap greu és no poder repetir. Es va fer realment molt curt.
Si en voleu saber més visiteu la seva web:

http://www.benjaminzephaniah.com/

Gràcies per llegir.

Ahir vaig tenir ocasió de sentir per segona vegada recitar Ronny Someck. (La primera fou al passat festival de poesia de Barcelona, al palau de la música). En aquesta ocasió es presentava el llibre Amor pirata, una antologia de l'obra de Someck traduïda al català per Manuel Forcano (el de vermell a la foto).
Així doncs, tots els assistents a l'Espai Mallorca del Carrer del Carme de Barcelona vam poder gaudir de la lectura de dos excel.lents poetes.
Someck té l'estil característic d'alguns dels seus compatriotes, com Iehuda Amikhai. Estil que sovint centra l'atenció en els detalls cotidians per provocar les sensacions. Estil que crea metàfores impensables, de les que indubtablement ha begut el propi Forcano.
Aquí en teniu una mostra.

Àncora

Al nostre mar no hi ha escullera

i l'amor, com en la lògica dels mots encreuats,

és la definició de la paraula àncora:

quan el necessitem, el llancem,

quan no el necessitem, el recollim

i naveguem.

Ronny Someck, Amor Pirata (Traducció de Manuel Forcano)

En trespúa encara

una dèbil llum

de fusta sana.

Ull famolenc que devora

tota esperança.

Però no el recorda

ningú.

Gràcies per llegir.