dijous, de maig 04, 2006

Semàntiques de fugida, poema 3


La Tempesta

D’un núvol el brogit
sobtat perdura
als últims versos
d’un Shakespeare traduït
de qualsevol manera.
Un vibratto constant.
Com crepitar de foc primer,
després, com si s’enfonsés
la llar.
Gràcies per llegir.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)