Magistral la conclusió de Joan Tudela a la seva columna del catorze de març a l'Avui. La conclusió és, a més, susceptible d'isolatge. Esdevé, així, gairebé un aforisme d'aquells que tan li agrada d'escriure a en Joan.
Magistral la conclusión de Juan Tudela en su columna del catorce de marzo en el periódico Avui. La conclusión es, además, susceptible de aislamiento. Se torna así, casi un aforismo de los que tanto gusta producir a Tudela.
Franco encapçalava una dictadura i, per tant, comparar les imposicions idiomàtiques del franquisme amb la regulació lingüística de la democràcia actual vol dir, senzillament, no diferenciar entre una dictadura i una democràcia, error gravíssim que només poden cometre els que no són demòcrates. El mal és que pesa més la potència de l'altaveu que la força de la raó.
Franco encabezaba una dictadura y, por tanto, comparar las imposiciones idiomáticas del franquismo con la regulación lingüística de la democracia actual significa, sencillamente, no diferenciar entre una dictadura y una democracia, error gravísimo que sólo pueden cometer los que no son demócratas. Lo malo es que pesa más la potencia del altavoz que la fuerza de la razón.
Podeu gaudir dels aforismes de Tudela al seu llibre "En poques paraules" i pròximament al seu proper llibre amb el que tancarà, de moment, el seu període aforístic.
També en podeu gaudir a
http://www.e-noticies.com/ si hi entreu i aneu baixant, el veureu a la columna de l'esquerra.
Gràcies per llegir.
