Poema de dissabte

Veig les teves fotos
i són meus el teu somriure,
les teves ganyotes, i encara
el teu plor
que duc a la butxaca.

Ai mare, al 2008 vaig escriure que recuperava el blog. I d'això en fa 5 anys i no hi havia escrit.
Ara el recupero per anar-hi afegint (aquí a la dreta) les frases aleatòries que vaig posant al facebook.

Temps

Afirmació: Tenia el blog abandonat.

Un es cansa sovint d'aquestes coses.
Ja fa molt de temps que no escric en aquest blog, ni en cap altre.
Per què ara?
De fet no tinc gaire res a dir ara mateix, però em venia de gust recuperar aquest diari electrònic.

Sigui aquest un primer missatge de la nova era.


Live long and prosper.

Post data

Fa una estona estava escribint un correu electrònic i m'he fixat en una cosa que ja feia temps em rondava pel cap: la necessitat de la post data.
Personalment m'agrada conservar-la com un element amb un toc sentimental. Em recorda el correu de tota la vida. A més, la faig servir com un element que aporta naturalitat i inmediatesa, com quan escrius "ho deixo una estona que he de treure el caldo del foc, ara torno" i segueixes "ja sóc aquí de nou". Quan es obvi que el lector no ha notat el lapse de temps, doncs ho llegeix tot alhora.
La post data, era força útil quan escrivíes amb tinta i t'havies oblidat de dir alguna cosa. El paper és car (bé, ho era) i no s'hi valia a malgastar-lo. Però avui en dia, escrivim en format digital (a vegades ni imprimim) i podem arreglar el text a gust. Tantmateix, la post data era (i és), molt útil per afegir "una nota al marge", un comentari que tingui poca relació amb el cos principal del missatge.

Jo, com que sóc un sentimental, seguiré fent servir la post data. Però envío els correus electrònics sense segell.


Gràcies per llegir.

Poema de nadal

Aquest és un poema que he escrit per nadal i que dedico a la memòria del meu avi, Francesc Jordan, que va morir fa poc més d'un mes.


La llàgrima escapa
del núvol més fosc
a la finestra closa.

Les absències
també les plora el cel.

I al naixement de fang
es va assecant la molsa,
entre les llums intermitents,
com un xuclar la vida.

La llàgrima
escapa del núvol més fosc
a la galta més vella.


Gràcies per llegir.

Portava unes setmanes esperant la visita de Benjamin Zephaniah, però a l'últim moment em va fer una mica de mandra anar a veure'l actuar. Tantmateix, com que sabia que era una oprtunitat única vaig fer un esforç i hi vaig anar. La meva xicota tampoc en tenia gaires ganes, tot just va arribar a casa de la feina que ja havia de tornar a marxar, i a veure un poeta, ni més ni menys. Però tots dos estem contents d'haver-hi anat.
La Kathy i la Isabel van introduir el poeta al públic de la biblioteca Jaume Fuster de Gràcia, i després d'un diàleg entre la Kathy i en Benjamin (amb traducció simultània) va començar l'actuació.
El poeta anglès d'origen jamaicà és un autèntic mestre no només de la paraula ans també de l'escenari (a banda de poeta és escriptor de narrativa, teatre, profesor d'arts marcials, cantant i actor, entre moltes altres coses).
L'única cosa que em sap greu és no poder repetir. Es va fer realment molt curt.
Si en voleu saber més visiteu la seva web:

http://www.benjaminzephaniah.com/

Gràcies per llegir.